Ovidi Montllor - La Canco De Les Balances текст песни

Doncs era un rei que tenia
el castell a la muntanya,
tot el que es veia era seu:
terres, pous, arbres i cases,
i al mati des de la torre
cada dia els comptava.

La gent no estimava el rei,
i ell tampoc no els estimava,
doncs de comptar en sabia,
pero amor no li'n quedava.
Cada cosa tenia un preu,
la terra, els homes, les cases.

Un dia un noi del seu regne
vora el castell va posar-se,
i va dir aquesta canco
amb veu trista pero clara:

Quan vindra el dia en que l'home
valgui mes que pous i cases,
mes que les terrer mes bones,
mes que les plantes i els arbres.
Quan vindra el dia en que a l'home
no se'l pese amb les balances.

El rei va sentir el noi,
el va fer agafar i amb rabia
va ordenar que li donessin
cent cinquanta bastonades,
ia la torre el va tancar,
castigat a pa i aigua.

Pero el poble encara sap
la canco de les balances,
i quan s'ajunten els homes,
rient i plorant, la canten.