Antonia Font - Es Canons De Navarone текст песни

Retumben a les fosques es canons de navarone,
Despatxa cara a cara vito corleone,
Ell dona sa vida i no la regala, pero,
Es sa llei ancestral de sicilia, lo dolent i lo bo.

Ells se dibuixaven sa ruta
A una zona tosca i dificil,
Homes que se feien preguntes.

Aixo era un serrant una post,
Se feia sa casa sencera ell tot sol.

Tunels, coliseus, gasoductes,
Gent subordinant es planeta,
Homes que se feien preguntes.
(contrallums a llevant)

Aiguamolls a terres lapones,
Planols, tiralinies i lupes,
Cuirassats a fleixos de bombes.

Aixo era un clavant una post,
Se feia sa casa de fusta de nord.

Fondejant a dins sa badia
Un vaixell container de guerra,
Ja comenca a fer-se de dia.
(contrallums a llevant)

S'horitzo d'anit va ser lila
I la mar una fulla de plata
Que se feia grossa i petita.
(contrallums a llevant)

Fondejant a dins sa badia
Un vaixell container de guerra,
Ja comenca a fer-se de dia.

Retumben a les fosques es canons de navarone,
Despatxa cara a cara vito corleone,
Ell dona sa vida i no la regala, pero,
Es sa llei ancestral de sicilia, lo dolent i lo bo.