M'he aferrat a la paraula
que surt de cada veu,
i fa del vers la nostra patria.
Hem fet himnes de cancons
que l'absencia ens va robar,
com dies que van durar tants anys.
Ovidi, memoria.
Mira si soc pobre que no et puc fer tornar al mon,
pero arribaras de les vacances sense el teu nom.
I algu altre cantara amb la seva veu
que ets valencia i tens senyera on blau no hi ha.
Hem trepitjat tots els teatres
que han omplert parlant de tu,
la fal·lacia s'asseia al davant.
I hem callat tota resposta
mentre ha durat la funcio,
amb respecte mes que amb compassio.
I ara parlo del silenci
que et van voler imposar
els mateixos que avui juguen,
fent-te seu, parant la ma.
De reull, miro la farsa
dels que es fan passar per tu,
de qui busca una foto
enmig del circ desesperant.
Ovidi, memoria.
Mira si soc pobre que no et puc fer tornar al mon,
pero arribaras de les vacances sense el teu nom.
I algu altre cantara amb la seva veu
que ets valencia i tens senyera on blau no hi ha...
1 | Dies I Nits D'amor I De Guerra |