Joan Manuel Serrat - La Tieta текст песни

La despertara el vent d'un cop als finestrons.
Es tan llarg I ample el llit... I son freds els llencols...
Amb els ulls mig tancats, buscara una altra ma
Sense trobar ningu, com ahir, com dema.

La seva soledat es el fidel amant
Que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam...
Escoltara el miol d'un gat castrat I vell
Que en els seus genolls dorm els llargs vespres d'hivern.

Hi ha un missal adormit damunt la tauleta
I un got d'aigua mig buit quan es lleva la tieta.

Un mirall esquerdat li dira: «Ja et fas gran.
Com ha passat el temps! Com han volat els anys!
Com somnis de jovent pels carres s'han perdut!
Com s'arruga la pell, com s'ensorren ells ulls!... »

La portera, al seu pas, dibuixara un somris:
Es l'orgull de qui te algu per escalfar-li el llit.
Cada dia el mateix: agafar l'autobus
Per treballar al despatx d'un advocat gandul,

Amb qui en altre temps ella es feia l'estreta.
D'aixo fa tant de temps... Ni ho recorda la tieta.


La que sempre te un plat quan arriba Nadal.
La que no vol ningu si un bon dia pren mal.
La que no te mes fills que els fills dels seus germans.
La que diu: «Tot va be». La que diu: «Tant se val».

I el Diumenge de Rams comprara al seu fillol
Un palmo llarg I blanc I un parell de mitjons
I a l'esglesia tots dos faran com fa el mossen
I lloaran Jesus que entra a Jerusalem...

Li dara vint durets per obrir una llibreta:
Cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.

I un dia s'ha de morir, mes o menys com tothom.
Se l'endura una grip cap al forat profund.
Llavors ja haura pagat el ninxol I el taut,
Els salms dels capellans, les misses de difunts

I les flors que seguiran el seu enterrament;
Son coses que sovint les oblida la gent,
I fan bonic les flors amb negres draps penjant
I al darrere uns amics, descoberts fa un instant

I una esquela que diu... «Ha mort la senyoreta...
... descansi en pau. AMEN»... I oblidarem la tieta.