Cosmica quietud
recorda't d'aquella veu:
ell com una ombra dins la nit
quan em digue: mai mes, mai mes amb tu.
Jo vaig ser la terra
clivellada de set,
ell, alla dalt, al cel, l'univers
cantant per a mi: mai mes ploura per tu.
Pal·lida sibil·la,
consternada per aquell conjur,
en va cercava la musica del cor.
L'eco repeti: mai mes, mai mes amb tu.
1 | Cobles De La Divisio Del Regne De Mallorca |
2 | Blancaflor |
3 | Joan, D'On Vens? |
4 | Viure Sense Tu |
5 | Dona'm Sa Ma |
6 | Anells D'Aigua |