Oh!, que cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enlla, on diuen que la gent es neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i felic.
Aleshores a la congregacio,
els germans dirien desaprovant:
"Com l'ocell que deixa el niu,
aixi l'home que abandona el seu indret",
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu arid poble,
Pero no he de seguir mai el meu somni,
i em quedare aqui fins a la mort,
car soc tambe molt covard i salvatge,
i estimo a mes amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada patria.
1 | LEscola De Ribera |
2 | De Res |
3 | Garrotada En Swing |
4 | Gola Seca |
5 | Montserrat |
6 | Ell |
7 | Als Nous Amos |
8 | Diccionari De Butxaca |