XII
L'acant escolta
ecos de llunyania.
Eternitzades,
altres fulles tremolen
als sons apagadissims.
XIII
Vibraven sempre,
just ferides per l'aire,
ombres de cordes.
Torbs i serpents i guerres
a poc a poc s'encalmen.
XLV
Docil forma, qui gasa
desitjar que pentinis
els teus cabells?
Deixa que siguin lliures,
perque desvetllin l'aire
i l'or mai no tramunti
XV
Enlla, darrera
apagats focs d'estrelles,
lleu el silenci.
1 | LEscola De Ribera |
2 | De Res |
3 | Garrotada En Swing |
4 | Gola Seca |
5 | Montserrat |
6 | Ell |
7 | Als Nous Amos |
8 | Diccionari De Butxaca |