 
La nostra estirp és de titans, i ho dic sense cap prejudici.
penseu sinó en la gent, que dia rera dia, 
sofreix, estima i mor.
aquella trista i oblidada gent
que cada tarda menja el mateix plat poc amanit de tendresa
que es separa per dues cambres,
per enyorar els camins que se sap irremeiablement 
vençuda pel destí.
I engendra en els infants, i creix en els infants,
i és poderosa i dolça com un arbre
com un gran arbre dens i vigorós
Que cada primavera treu florida.
La nostra estirp, ben cert, és de titans.
 
| 1 | El Més Dur Sempre Guanya | 
| 2 | Torna Al Teu Clos | 
| 3 | Tots Els Paisatges Són Iguals | 
| 4 | La Terra I Tu | 
| 5 | Negre Destí, Roja Venjança | 
| 6 | Amb Tota Rancunia |