Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund perquè la mort
m'arreplegui dempeus, reptador, temerari,
suportaré tossudament la pluja,
i arrelaré en el fang de mi mateix,
quiti de mots em bastarà l'alè per afirmar
una presència d'estricte vegetal.
L'ossada que em sostenta
s'endurirà fins esdevenir roca
i clamaré amb els ulls esbatanats
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
alliberat de tota torpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap per mirar enrera
| 1 | El Més Dur Sempre Guanya |
| 2 | Torna Al Teu Clos |
| 3 | Tots Els Paisatges Són Iguals |
| 4 | La Nostra Estirp |
| 5 | La Terra I Tu |
| 6 | Negre Destí, Roja Venjança |
| 7 | Amb Tota Rancunia |