Aquest malson de créixer esgotadorament
dins d'un cos endurit
ple de bonys i d'arrugues, que cap pluja no estova.
Tants inútils records, el vent, les coses tendres,
afeixuguen la sang.
I cruix a cada pas tota la baluerna,
al capdavall, el cos s'adaptarà
al rectangle de fusta del taüt.
Res no deforma tant com la vida mateixa
1 | Torna Al Teu Clos |
2 | Tots Els Paisatges Són Iguals |
3 | La Nostra Estirp |
4 | La Terra I Tu |
5 | Negre Destí, Roja Venjança |
6 | Amb Tota Rancunia |