Ara saps que la mort no es morir-te
sino que mori algu estimat.
La teva mort no et convida
al tetric espectacle.
T'en fa protagonista, i deu ser trist.
Pero mes trist es veure l'agonia lenta
d'algu que estimes,
com el cos tan conegut
es degrada i malmet dins a tornar-se
un feix d'ossos i pell que ni se serva,
pero encara estima,
i parla de guarir.se amb l'esperanca
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.
Clames llavors als deus i contra els deus
inutilment, que els deus mai no responen
i el seu callar es un mirall opac.
Torna, doncs, al teu clos
i fes-t'hi fort amb una opcio de vida,
ara que saps que morir-te no es la mort,
i emplena d'amor el buit de l'estimada morta.
1 | El Més Dur Sempre Guanya |
2 | Tots Els Paisatges Són Iguals |
3 | La Nostra Estirp |
4 | La Terra I Tu |
5 | Negre Destí, Roja Venjança |
6 | Amb Tota Rancunia |